Imagen tomada de aulaclic.es
MIGDIA
Es cremen
els telers en les rajoles de l’asfalt:
bé paga la
pena calar la memòria en absència de catacumbes;
en els llocs
fètids és imminent el somnambulisme, per això m’aparte
de la
navalla dels albellons.
Els cantons
són punts de convergència per als zopilotes,
potser el
subsòl mai no desgastarà les seues cortines
i tinguem un
altre llostreig per a un bon desdejuni.
Cap als dies
que resten al capell de la sal, la frase feta
ofegant-se
inútilment en les sabates:
porte dies
així, buscant la gàbia de la llum. Algú escup a les meues ulleres de llarga
vista
la mateixa
història que he vist en dies proppassats.
Algú es
vanaglorià de les seues belitrades tot volent fer estranya neu
dels
cristalls diàfans del matí.
El temps en
els seus dies últims es convertí en “rústic paratge”:
—sempre, em
diguí: és preferible matar la gallina del veí.
Baratària,
31.XII.2012
MEDIODÍA
Se queman
los telares en las baldosas del asfalto:
bien vale la
pena encender la memoria en ausencia de catacumbas;
en los
lugares fétidos es inminente el sonambulismo, por eso me aparto
de la navaja
de los albañales.
Las esquinas
son puntos de convergencia para los zopilotes,
tal vez el
subsuelo nunca desgaste sus cortinas
y tengamos
otro amanecer para un buen desayuno.
Hacia los
días que quedan en el sombrero de la sal, la frase hecha
ahogándose
inútilmente en los zapatos:
llevo días
así, buscando la jaula de la luz. Alguien escupe en mis anteojos
la misma
historia que he visto en días pasados.
Alquien hizo
alarde de sus bellaquerías queriendo hacer extraña nieve
de los
cristales diáfanos de la mañana.
El tiempo en
sus días postreros, se convirtió en “rústico paraje”:
—siempre, me
dije: es preferible matar la gallina del vecino.
Barataria,
31.XII.2012
