Imagen cogida de la red
ESPECTRES
Embalums
de llum i somnis, la disfressa de l’escuma al pany.
(Tota la nit és escrita entre parèntesi), ahir, hui, sense pausa
la lectura dels comiats, i els crepuscles en negatius d’ambigüitat.
Els primers rails de la rosada encara badallen en la reverberació dels sentits,
un vell ventall de paper
penja de la forquilla entelada del planisferi.
Encara és d’hora, —em dic— per a desfer les ombres
del dia d’abans. Damunt del granit, la pluja i les sabates i el fem
que perviu abruptament en la respiració…
(Tota la nit és escrita entre parèntesi), ahir, hui, sense pausa
la lectura dels comiats, i els crepuscles en negatius d’ambigüitat.
Els primers rails de la rosada encara badallen en la reverberació dels sentits,
un vell ventall de paper
penja de la forquilla entelada del planisferi.
Encara és d’hora, —em dic— per a desfer les ombres
del dia d’abans. Damunt del granit, la pluja i les sabates i el fem
que perviu abruptament en la respiració…
ESPECTROS
Bultos de luz y sueños, el disfraz de la espuma en la cerradura.
(Toda la noche está escrita entre paréntesis), ayer, hoy, sin pausa
la lectura de los adioses, y los crepúsculos en negativos de ambigüedad.
Los primeros rieles del rocío aún bostezan en el reverbero de los sentidos,
un viejo abanico de papel,
cuelga del horcón empañado del planisferio.
Todavía es temprano, —me digo— para deshacer las sombras
del día anterior. Sobre el granito, la lluvia y los zapatos y el estiércol
que pervive bruscamente en la respiración…
Barataria, 17.XI.2013
