viernes, 28 de noviembre de 2014

CAMINANT

Imagen cogida de la red




CAMINANT




En vespres d’ocells, les formes alades del vent, ondulat l’alé
de les zones fosques d’aquesta pell gastada de les paraules i les xarneres.
Mai no sé —si part o torne — del miolament del comptegotes, ni de quin ull
impossible dec fiar-me. 
Només despulle els meus deserts penedits o la finestra amb les meues bagatel•les.
En el laberint de les vocals, un deix de llum mentre que camine en direcció
al firmament: dissolta l’escriptura del cordó umbilical, creix la intempèrie
i els telegrames inútils dels cadàvers en les voravies.
Al fons, el metall de l’horitzó i un altre espill no menys cert que els morts;
Uns altres ulls foscos com la meua ombra.
(Excepte les evidències amb escreix, transcórrer és una forma de buidar-se
enmig de tantes batalles. Davant del nus de la pedra estesa, aquell designi
de caminar damunt de les aigües)…


"Caminant" ['Caminante'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




CAMINANTE




En víspera de pájaros, las formas aladas del viento, ondulado el aliento
de las zonas oscuras de esta piel gastada de las palabras y los goznes.
Nunca sé —si parto o regreso— del maullido del cuentagotas, ni de qué ojo
imposible debo fiarme. 
Sólo desnudo mis desiertos arrepentidos o la ventana con mis baratijas.
En el laberinto de las vocales, un dejo de luz mientras camino en dirección
al firmamento: disuelta la escritura del cordón umbilical, arrecia la intemperie
y los telegramas inútiles de los cadáveres en las aceras.
Al fondo, el metal del horizonte y otro espejo no menos cierto que los muertos;
otros ojos oscuros como mi sombra.
(Excepto las sobradas evidencias, transcurrir es una forma de vaciarse
en medio de tantas batallas. Ante el nudo de la piedra extendida, aquel designio
de caminar sobre las aguas)…
Barataria, 26.XI.2014

miércoles, 26 de noviembre de 2014

LLUM HABITADA

Imagen cogida de la red




LLUM HABITADA




Tot animal mira la llum abans de morir: claror advertida en la branca pregona
del pont cap el més enllà reunit. En quin moment, amics, creuem
l’essència de la germinació, les aigües pròpies del sensefí? Tot ho advertim,
i, tanmateix, escapa de la nostra naturalesa. 
En el fang viu delira la cendra; en l’esdrúixola de la soga, l’eco en fuga
de l’esbufec, l’oreneta i el seu regueró de canícula.
Al fons de la llum, llum perplexa el tabú de l’ horitzó a l’espill.
Es tímida la fossa groga de les arrels i el silenci de la consciència que caduca.
Cada batec és la sorpresa humana que habita el follet migratori
de l’ombra. Dins del canelobre, els desonillaments de la memòria i l’al•leluia
de l’arc del cel, els cabals encara de la matèria.
Tot animal creua la tempesta dels llampecs: humus; després, 
la proclama fent levitació les finestres…

“Llum habitada” [‘Luz habitada’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





LUZ HABITADA




Todo animal mira la luz antes de morir: claridad advertida en la honda rama
del puente hacia el allá reunido. ¿En qué momento, amigos, cruzamos
la esencia de la germinación, las aguas propias del sinfín? Todo lo advertimos,
y sin embargo, escapa a nuestra naturaleza. 
En el barro vivo delira la ceniza; en la esdrújula de la soga, el eco en fuga
del resuello, la golondrina y su reguero de canícula.
En el fondo de la luz, luz perpleja el tabú del horizonte en el espejo.
Es tímida la fosa amarilla de las raíces y el silencio de la conciencia que caduca.
Cada latido es el humano asombro que habita al duende migratorio
de la sombra. Dentro del candelabro, los desvelos de la memoria y el aleluya
del arco iris, los aun caudales de la materia.
Todo animal cruza la tempestad de los relámpagos: humus; después, 
la proclama levitando en las ventanas…
Barataria, 25.XI.2014

domingo, 16 de noviembre de 2014

LÍNIA FERROVIÀRIA

Imagen cogida de la red




LÍNIA FERROVIÀRIA




Cada volta el vent fa tremolar els ulls perduts en el paisatge del temps.
En l’aglomeració del ferro dilatat, l’oïda àvida apegada a les travesseres,
a aqueixos ferros violents del meu propi jardí.
Qui desdiu aquesta tendresa de conspiracions? —El tren, el tren que s’ho beu
tot: respira la seua tos de supervivent en la alforja del meu pit.
A la riba de la garrotxa, el fil prim del refilet, l’esternut imbatible
del seu trànsit. El turó dels somnis enmig de la boira. 
Ara camine girant en els meus cansaments: entre la tanca del crepuscle
i els carrers insegurs i les voravies cobertes de bijuteria,
la intempèrie i la seua novel•la negra,
la conspiració penitent, devota d’un altres cossos possesos de fatalitat.
(Després de pensar en aquestes coses antigues, continue en el meu oasi solar:
                                                                                                                      [ ajunte un per un,
els objectes per a reconstruir el cresol d’aquells dies.)
Per cert, al besllum, l’estació ferroviària del meu alé…

“LÍNIA FERROVIÀRIA” [‘LÍNEA FERROVIARIA’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





LÍNEA FERROVIARIA
.



Cada vez el viento hace temblar los ojos perdidos en el paisaje del tiempo.
En la aglomeración del hierro dilatado, el oído ávido pegado a los durmientes,
a esos fierros violentos de mi propio jardín.
¿Quién desdice esta ternura de conspiraciones? —El tren, el tren que lo bebe
todo: respira su tos de sobreviviente en la alforja de mi pecho.
A la orilla de la breña, el delgado hilo del trino, el estornudo imbatible
de su tránsito. La loma de los sueños en medio de la niebla.
Ahora camino girando en mis cansancios: entre la alambrada del crepúsculo
y las calles inseguras y las aceras cubiertas de bisutería,
la intemperie y su novela negra,
la conspiración penitente, devota de otros cuerpos posesos de fatalidad.
(Luego de pensar en estas cosas antiguas, sigo en mi oasis solar: junto uno a uno,
los objetos para reconstruir el candil de aquellos días.)
Por cierto, al trasluz, la estación ferroviaria de mi aliento…
.Barataria, 14.XI.2014


lunes, 10 de noviembre de 2014

NEGACIÓ

Imagen cogida de la red




NEGACIÓ




Negat sense descans en una ciutat invisible, es perd completament
tota possibilitat de cel: la infàmia resulta ser perseverant i obsessiva.
Ja m’he acostumat a aqueixes desfilades anodines, menys certes
que les innombrables burilles en el pensament.
(En els forats de les ombres trobe els seus esquelets, el crit dels cranis
buidats, els repeus de certs noms, les carrosses fúnebres dels seus ulls.)

En aquestes mans només cap l’escriptura i no els excessius cadàvers 
que escupim, no la castració ni la fugida.
No pot haver-hi unt en el fred de la boca, ni pus en l’hivern de la paraula.
I, per bé que ací colpegen els bisturís feréstecs, encara em queda la vereda i el rostre.
Potser quan tot açò acabarà, jo hauré canviat la pel•lícula de les voravies.
Davant de l’abjecte, mai no claudique: el futur deu pertànyer a algú:
Açò no és la fi del món, sinó la seua ombra…

"Negació" ['Negació'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ





NEGACIÓN
.



Negado sin descanso en una ciudad invisible, se pierde por completo
toda posibilidad de cielo: la infamia resulta ser perseverante y obsesiva.
Ya me he acostumbrado a esos desfiles anodinos, menos ciertos
que las incontables colillas en el pensamiento.
(En los agujeros de las sombras descubro sus esqueletos, el grito de los cráneos
vaciados, las repisas de ciertos nombres, las carrozas fúnebres de sus ojos.)

En estas manos solo cabe la escritura y no los demasiados cadáveres 
que escupimos, no la castración ni la huida.
No puede haber tizne en el frío de la boca, ni pus en el invierno de la palabra.
Y, aunque aquí, golpeen, fieros los bisturís, me queda aun la vereda y el rostro.
Quizá cuando todo esto acabe, yo habré cambiado la película de las aceras.
Ante lo abyecto, nunca claudico: el futuro debe pertenecer a alguien:
Esto no es el fin del mundo, sino su sombra…
Barataria, 03.XI.2014

sábado, 8 de noviembre de 2014

SINTAXI DEL CAOS

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




SINTAXI DEL CAOS



.
En el femer de la gramàtica, Els impermeables grisos dels pacifistes,
els cirurgians de la misericòrdia, els columnistes de la felicitat,
els colpets de pit per alleujar el patiment: la reverència és present
en la sabuda plenitud del perfectible,
en les beateries de tota mena. (Mentre pense en la legitimitat
de la puresa, igual és el plomatge sense excusa; igual les al•locucions bròfegues,
les teories de la còpula, la fecundació menstrual de xeringues, els postulants
bessons de l’obediència.)

És per a riure’m, després de tot, de tanta llepolia: sempre hi ha algú
que desitja legitimar l’infortuni amb disceccions i amfiteatre.
Damunt de la pedra tosca de l’ungüent, el caos pantanós del plat de menjar.
Caboteja el pleonasme en les artèries trencades de la tortura.
Tanque els ulls davant del prodigi que remuga
en les voravies. (Les veus esperonegen
les agulles de cap al seu antull. Trota el rovell zodiacal del sinistre.)

Mai no he pogut comprendre certes sentinelles custòdies de l’alé.

“Sintaxi del caos” [‘Sintaxis del caos’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ



SINTAXIS DEL CAOS




En el muladar de la gramática, los impermeables grises de los pacifistas,
los cirujanos de la misericordia, los columnistas de la felicidad,
los golpecitos de pecho para aliviar el sufrimiento: la reverencia está presente
en la consabida plenitud de lo perfectible,
en las mojigaterías de cualquier clase. (Mientras pienso en la legitimidad
de la pureza, igual es el plumaje sin excusa; igual las alocuciones chuscas,
las teorías de la cópula, la menstrual fecundación de jeringas, los postulantes
mellizos de la obediencia.)
Es para reírme, después de todo, de tanta chuchería: siempre hay alguien
que desea legitimar el infortunio con disecciones y anfiteatro.
Sobre la piedra pómez del ungüento, el caos pantanoso del plato de comida.
Cabecea el pleonasmo en las arterias rotas de la tortura.
Cierro los ojos ante el prodigio que rumia en las aceras. (Las voces aguijonean
los alfileres a su antojo. Trota la herrumbre zodiacal de lo siniestro.)
Nunca he podido entender a ciertos centinelas custodiando el aliento.
Barataria, 07.XI.2014