jueves, 27 de febrero de 2014

LITORAL

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




LITORAL




Les aigües mosseguen les ribes de la sang i avancen els cadàvers.
(Qui exerceix el seu domini en les notícies del melic, en el cosmètic 
instituït en la set?)
—Diguem que hi ha radars en els oposats,
en el xili verd i la mostassa, diguem que hi ha antenes intel·ligents, 
no pas com els ulls ombrívols dels bous, clar.
Dos peixos a full color en el tren de l’alé, en l’orgia que sostenen
les infinites partícules del planisferi;
i així, tardívol en el fang, els boçals implacables en la boca. Els àmbits
indesxifrables del nosaltres: la veu sorda com una oració en silenci.
Després de tot, sempre som l’ombra miserable de la riba,
(tu, poesia, que et converteixes en la meua llibertat possible.)

“Litoral” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




LITORAL




Las aguas muerden las orillas de la sangre y avanzan los cadáveres.
(¿Quién ejerce su dominio en las noticias del ombligo, en el cosmético 
Instituido en la sed?)
—Digamos que hay radares en los opuestos,
en el chile verde y la mostaza, digamos que hay antenas inteligentes, 
no como los ojos sombríos de los bueyes, claro.
Dos peces a full color en el tren del aliento, en la orgía que sostienen
las infinitas partículas del planisferio;
y así, tardío en el fango, los bozales implacables en la boca. Los ámbitos
indescifrables del nosotros: la voz sorda como una oración en silencio.
Después de todo, siempre somos la sombra miserable de la orilla,
(vos, poesía, que te convertís en mi libertad posible.)

Barataria, 27.II.2014

ARBORESCÈNCIA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




ARBORESCÈNCIA




Endevine els mesos i em desplace enmig del teatre. Me’n torne a les teues formes
i a les conjectures, (si hi ha cap novetat, són els embarcadors i els paraigües
migratoris de l’alé), la resta és el carrer divers de cada dia.
La vetlla té els contorns d’un arbre dens: cada branca la geometria
dels desassossecs, la fúria roja dels bous,
el camí de les quaranta nits de l’ofrena.
Cap parentela no s’assembla tant a la llegenda permesa dels rellotges;
cada dia som més fidels a la tristesa de l’horitzó, —tu, al besllum del decor
dels adagis, al discurs contestatari de les cicatrius.
És just que li posem asteriscos a l’evangeli del temps…

“Arborescència” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ



ARBORESCENCIA




Adivino los meses y me desplazo en medio del teatro. Me vuelvo a tus formas
y a las conjeturas, (si hay alguna novedad, son los embarcaderos y los paraguas
migratorios del aliento), lo demás es la calle diversa de cada día.
La vigilia tiene los contornos de un árbol denso: cada rama la geometría
de los desasosiegos, la roja furia de los bueyes,
el camino de las cuarenta noches de la ofrenda.
Ninguna parentela se parece tanto a la leyenda permitida de los relojes;
cada día somos más fieles a la tristeza del horizonte, —vos, al trasluz del decoro
de los adagios, al discurso contestatario de las cicatrices.
Justo es que le pongamos asteriscos al evangelio del tiempo…

Barataria, 19.II.2014