martes, 20 de mayo de 2014

OBERTURA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




OBERTURA



En algun lloc de la porta, el silenci vil de la gespa i el gerani 
d’antany, inenarrable quan el paisatge és estrany i posseït.
(Porte calendaris encallats en la sospita d’algun port; de sobte,
només l’obertura sense reemplaçament de la gàbia. Només la bulla dels carrers.)
—Ja em diràs si és possible evadir els forats de l’alé, el crit de l’ombra,
Els darrers paradisos de la saliva.
Alguna abertura hi haurà per a seduir la rosada: hi ha fam i set en el meu cadàver
prostituït, ¿recordes els estranys fiblons del fatu?
En la forma abnegada de les titelles no encaixa la nostra demència,
Si de cas les clavegueres del pànic, algun ultratge contra les begonies i els clavells.
Tu senzillament busques —en la pissarra de la salmorra—, netejar
la consciència, tancar les clivelles del fum dels cendrers…

“Oberura” [‘Abertura’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 




ABERTURA




En algún lugar de la puerta, el silencio rastrero del césped y el geranio 
de antaño, inenarrable cuando el paisaje es extraño y poseso.
(Llevo calendarios atascados en la sospecha de algún puerto; de pronto,
solo la abertura sin reemplazo de la jaula. Solo la juerga de las calles.)

—Ya me dirás si es posible evadir los agujeros del aliento, el grito de la sombra,
los postreros paraísos de la saliva.
Alguna abertura habrá para seducir al rocío: hay hambre y sed en mi cadáver
prostituido, ¿recuerdas los extraños aguijones de lo fatuo?
En la abnegada forma de las marionetas, no cabe nuestra demencia,
si acaso las cloacas del pánico, algún ultraje contra las begonias y los claveles.
Vos, simplemente buscás —en la pizarra de la salmuera—, limpiar
la conciencia, cerrar las grietas del humo de los ceniceros…

Barataria, 17.V.2014