Imagen cogida de la red
CONVICCIONS
M’enlluernen les voravies enmig de tants records i còdols.
Sóc només un animal que dissimula els seus sostres i la pèrdua d’espills.
Entre el real i l’imaginari, sempre busque una tercera opció:
l’eco a la deriva que obri la intempèrie,
la mossegada que no s’ajusta als ossos ni a la obediència, ni a als tapissos
de la pietat. Res no em commou més enllà de les funeràries (tot ho sufoquen
mans plàcides): si camine al voltant de l’orfenat, és perquè mai no
fiu les paus amb les parets, ni fiu colon de codis invisibles.
(Tot té el seu preu i cadascú paga el seu.)
Si els parracs se’m tornen insolubles, és perquè eixes ales em donà l’arcà.
Des del fons de la meua mort, no em cal cap talismà en la meua làpida.
“Conviccions” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del
castellà al català per PERE BESSÓ
CONVICCIONES
Me deslumbran las aceras en medio de tantos recuerdos y guijarros.
Soy solo un animal que disimula sus tejados y el extravío de espejos.
Entre lo real y lo imaginario, siempre busco una tercera opción:
el eco a la deriva que abre la intemperie,
la dentellada que no se ciñe a los huesos ni a la obediencia, ni a las tapicerías
de la piedad. Nada me conmueve más allá de las funerarias (todo lo sofocan
manos apacibles): si camino alrededor de la orfandad, es porque nunca
me reconcilié con las paredes, ni fui colono de códigos invisibles.
(Todo tiene su precio y cada quien paga el suyo.)
Si los harapos se me tornan insolubles, es porque esas alas me dio el arcano.
Desde el fondo de mi muerte, no necesito talismanes en mi lápida.
Barataria, 16.IX.2014
